El Fou es rebel·la.

Divendres dia 15 sortia publicada una noticia destacada al diari El 9 nou que sota el títol “Sant Julià d’ Alfou es rebel·la” informava de la indignació d’ un grup de veïns per la situació d’ indefensió dels veïns de la urbanització. Tot va començar amb la demanda de reductors de velocitat al c/ Pensament on hi ha una residència d’ avis i per tant, sembla que caldria una major cura al circular pel carrer. Per aquesta raó es va demanar la instal·lació d’ uns reductors de velocitat, però sembla que l’ Ajuntament passa el problema a la EUC, i aquesta a l’ ajuntament de SAV. Les queixes per altra banda s’ han estès a la manca de manteniment dels carrers, l’ enllumenat públic i les zones verdes, segons manifesta el diari.

El diari afirma que els veïns tampoc descarten presentar una candidatura a les eleccions municipals del 2015, o inclús l’ anexió a Cardedeu. Segons publica el diari, el 90% dels veïns ( segons enquesta feta per els mateixos veïns ) estarien d’ acord en passar a Cardedeu.

Pel que fa a la nostra postura, PUSA ha presentat de manera reiterada a l’ Ajuntament i a la Diputació dictàmens per saber qui realment te la competència en matèria de transit a les urbanitzacions, hi en tots els casos, la resposta ha estat que la competència és indelegable i exclusiva de l’ Ajuntament, per tant els veïns tenen dret a demanar al consistori la resolució del problema.

Nosaltres, com a veïns d’ Alfou i de la resta de les urbanitzacions entenem també que un canvi de “amo” ( passar de Sant Antoni a Cardedeu ) no resoldria res, i que únicament, amb un nombre important de regidors a l’ ajuntament, els veïns de les urbanitzacions aconseguiran que les seves demandes es portin a bon terme. Però per aconseguir això més que dividir, cal unir esforços.

PUSA com ja va fent des de fa 3 anys, seguirà presentant propostes, mocions i precs per tal de traslladar la veu de tots els veïns a l’ ajuntament. I tenim la satisfacció que en aquest dos últims anys quelcom s’ està movent dins les urbanitzacions i el consistori. Per primera vegada en molts anys, se’ns te en compte, menys del que voldríem, però molt més que no pas temps abans.

Com sempre, seguirem treballant.