Les queixes d’ un veí de Can Miret.
En Ramón i la seva dona, fa 17 anys que van anar a viure a Can Miret, tot en front de les pistes esportives. Mai van tenir cap queixa respecte al funcionament de l’activitat de les instal·lacions, fins que l’Ajuntament va decidir atorgar una concessió per 12 anys per a l’ explotació de tres pistes de pàdel i dos de tenis. Les queixes venen determinades per, segons els afectats, el constant soroll que l’ús intensiu de les instal·lacions produeix, així com pels focus que acaben enlluernant els veïns dels voltants.
En Ramón va adreçar-se sense gaire sort al regidor d’ urbanisme i va entregar-li una carta amb fotos com aquestes que publiquem, per denunciar la seva situació. Al mes de juliol va demanar al PUSA que ens informéssim sobre si les pistes de pàdel de Can Miret complien l’horari d’obertura i tancament, cosa que vàrem fer i resposta de l’Ajuntament que també vàrem publicar, on se‘ns deia que els horaris es complien segons normativa. Davant la resposta, va enviar una carta a l’Ajuntament demanant empara, i com que tampoc va rebre resposta, va decidir defensar els seus drets directament al Ple Municipal del 24 de Setembre.
Les queixes d’en Ramón, tal i com va explicar al ple, es fonamenten en quatre eixos que són:
1er. Manca d’informació als veïns sobre l’ampliació i privatització de les pistes esportives de Can Miret.
2on. Pregunta si es va fer un estudi de l’impacte ambiental (lumínic i acústic) pels veïns dels carrers Cerdanya i Queralt. En Ramón denuncia que durant tot l’ stiu han hagut d’estar amb les finestres tancades i persianes baixades tant pels constants sorolls que fa l’activitat en sí mateixa i els pròpis usuaris que criden, com per la intensitat dels llums de les pistes que enlluernen els propis veïns fins i tot a dins de casa.
3er. Qui es va fer càrrec de les despeses de condicionament de les instal·lacions? Vestuaris, tancaments, obres a les pistes, despeses d’aigua i llum…
4t. Quina quantitat ingressa l’Ajuntament per l’arrendament de les instal·lacions?
En Ramón demana que es posin mitjans correctors tant sonors com lumínics, potser enfocar els llums en direcció no tan horitzontal, o abaixant la seva intensitat i potència.
Des de PUSA sabem que aquest tema no afecta tan sols els veïns de Can Miret, si no també als del C/Corredor i l’ Avda Cardedeu en aquest cas d’ Alfou on també hi ha una instal·lació de característiques similars. Dit això, no podem obviar que aquestes queixes no han estat tan rellevants com perquè els veïns afectats es mobilitzessin com si va fer en Ramón i fessin valer els seus drets davant l’Ajuntament. PUSA no té inconvenient en traslladar les inquietuds i queixes dels veïns i veïnes a l’Ajuntament, però els veïns han d’entendre que no es pot tancar una intal·lació privada que genera feina i recursos sense un motiu que els veïns entenguin prou important per a la defensa dels propis interessos. Sovint, sembla que els problemes que PUSA denuncia a l’Ajuntament són invencions exagerades del nostre partit que no tenen fonament real. Per això és tan important reclamar per un mateix el drets, perquè a l’ equip de govern , veure la sala de Plens plena de gent que demana explicacions , els fa força respecte, i per a nosaltres és un gran recolzament en la nostra feina.
Entenem perfectament que l’Ajuntament no modifiqui les condicions de la concessió de les pistes per la queixa d’un únic veí, però sí que demanem que es facin complir les ordenances municipals i el mapa de capacitat acústica a tot el municipi.
Sense solidaritat entre tots nosaltres mai aconseguirem millorar la situació de les urbanitzacions. Si esperem sempre que algú faci la feina per nosaltres, mai tindrem la força per canviar res.
En Ramón sí que va considerar que defensar els seus drets valia la pena, però va ser l‘únic que va donar la cara per un munt de veïns afectats.
