L’ escola d’ Alfou.
L’escola d’Alfou
Quan, després dels resultats de les eleccions municipals de l’any 1931, a Catalunya i Espanya es va proclamar la Segona República, la situació de l’ensenyament públic en el nostre país era, en línies generals, molt deplorable. Així, malgrat que arreu d’Europa bufaven vents de renovació pedagògica, Escola Nova i pedagogia activa, la situació de l’ensenyament primari i públic a la comarca del Vallès, com a la resta de les comarques catalanes, denotava alguns mals crònics. El lamentable estat dels edificis escolars, l’insuficient nombre d’escoles i la migradesa de l’oferta de places escolars, els mètodes anacrònics que sustentaven l’ensenyament a les aules, el marcat accent espanyolista del sistema escolar, el llast pesat d’una influència catòlica i tradicional massa persistent o la deficient formació i preparació pedagògica dels mestres serien clars símptomes de les malalties d’un sistema educatiu públic que, a la vegada, estava sotmès a la competència d’un ensenyament religiós de caràcter confessional que gaudia de la confiança dels grups socials més influents, sobretot en les poblacions més importants.
La política educativa va ser una de les prioritats del nou règim republicà instituït després del mes d’abril de 1931, sota la direcció del català Marcel·lí Domingo al capdavant del Ministeri d’Instrucció Pública i del valencià Rodolf Llopis en la Direcció General de Primera Ensenyança. Malgrat que la intensitat de les iniciatives desplegades i de les millores assolides sigui diferent segons els períodes, ningú no pot negar que el balanç global és positiu.
Una de les fòrmules més esteses fou la contrucció de noves escoles. Es varen construir fins a 16.000 de noves!!! Entre elles una a Alfou.
De la pàgina Història de Vilamajor