L’ escola d’ Alfou.

Quan, després dels resultats de les eleccions municipals de l’any 1931, a Catalunya i Espanya es va proclamar la Segona República, la situació de l’ensenyament públic en el nostre país era, en línies generals, molt deplorable. Així, malgrat que arreu d’Europa bufaven vents de renovació pedagògica, Escola Nova i pedagogia activa, la situació de l’ensenyament primari i públic a la comarca del Vallès, com a la resta de les comarques catalanes, denotava alguns mals crònics. El lamentable estat dels edificis escolars, l’insuficient nombre d’escoles i la migradesa de l’oferta de places escolars, els mètodes anacrònics que sustentaven l’ensenyament a les aules, el marcat accent espanyolista del sistema escolar, el llast pesat d’una influència catòlica i tradicional massa persistent o la deficient formació i preparació pedagògica dels mestres serien clars símptomes de les malalties d’un sistema educatiu públic que, a la vegada, estava sotmès a la competència d’un ensenyament religiós de caràcter confessional que gaudia de la confiança dels grups socials més influents, sobretot en les poblacions més importants.