Escrit d’ un veí sobre el civisme.

Gaudint dels nostres camins

Si com jo, sou dels que intenteu gaudir dels camins que travessant, aquests meravellosos paisatges que ens envolten, segurament haureu observat que hi ha una gran quantitat de vehicles que hi circulant a gran velocitat, quan el màxim permès és de 40 km/h i en altres llocs molt menys.

A part de la velocitat, no es té cap respecte per la gent que hi passegem, doncs durant molts mesos de l’any i sobretot, si fa temps que no a plogut, hi ha molta pols. Quan et passant per el costat en compte de reduir la velocitat per intentar empolsegar-te el menys possible sembla que facin tot al contrari.

No se si sabeu que hi ha una norma no escrita que és la de respectar el que camina, doncs els camins, com el seu nom indica son per caminar, no per fer-hi carreres ni anar-hi depresa, per aixo hi han les carreteres, aquesta norma és tant senzilla com que quan veus algú caminant redueixis la velocitat per tal de aixecar la menor quantitat de pols possible i al passar per el seu costat o facis a poc a poc, fins i tot, si cal al seu propi pas, si el camí és estret, en contes de passar-hi quasi a tocar i a tota velocitat, cosa que si algun cop heu passejat per els nostres camins sabreu que és altament desagradable i a més molt perillós per la nostra integritat física.

Demano als conductors que fan servir aquests camins, es posin per un cop en el lloc del que passeja i aixi es donin compte del que se sent, quan et veus menyspreat per els vehicles que hi circulant.

Aixi com cal advertir a qui camina, que per la carretera, ho ha de fer per l’esquerra del sentit de la marxa del vehicles, per tal de poder-los veure de cara i poder-se apartar si cal i els que et venen per l’esquena et passant per l’altre costat i més lluny de tu (abans tothom ho sabia, però ara sembla que hi ha molta gent que no ho sap). També cal advertir que si camines de nit sobre tot per la carretera portis llum o roba reflectant per tal de que els vehicles que hi circulant et puguin veure i no set trobin a sobre sense veure’t, aixo també és extensible als ciclistes doncs per desgracia, jo ja me’n he trobat varis de nit i sense cap llum per aquestes carreteres que envolten el nostre municipi, amb el gran perill que aixo comporta.

Eric Planas

Gracies.

 

Comparteix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Post comment