La consulta que no s’ havia de fer.
L’alcalde de Sant Antoni de Vilamajor, desbordat per una situació que ell mateix havia generat, va decidir, de manera precipitada i improvisada, durant la reunió celebrada a la Rectoria d’Alfou, convocar una consulta veïnal amb només dues opcions:
A) SÍ al carril bici.
B) NO al carril bici.
El problema és que aquesta pregunta no reflecteix allò que realment havien demanat els veïns de la urbanització.
Els veïns no havien rebutjat la construcció d’un carril bici. El que reclamaven era un carril bici consensuat, amb un disseny adaptat a les característiques de la urbanització i compatible amb les necessitats quotidianes dels seus residents, que garantís la seguretat de ciclistes, conductors i vianants, sense generar dificultats innecessàries en els accessos als habitatges, la circulació i l’aparcament.
Plantejar la consulta com una simple elecció entre el SÍ i el NO és reduir artificialment el debat a dues posicions extremes, ignorant una tercera opció que molts veïns havien defensat: SÍ al carril bici, però amb un projecte diferent, consensuat i adaptat a la realitat d’Alfou.
En definitiva, no es tracta d’escollir entre tenir o no tenir carril bici, sinó de decidir quin model de carril bici volem i en quines condicions s’ha d’executar.
Una consulta que no permet expressar aquesta tercera opció difícilment pot reflectir amb fidelitat la voluntat real dels veïns d’Alfou.
